L’escriptor i poeta Frederic Mistral (1830-1914) va tenir al llarg de la seva vida una estreta i profunda relació amb Catalunya tot i ser natural de la Provença i escriure en occità. El fet que el català i l’occità fossin llengües germanes bessones va afavorir la influència i amistat amb escriptors com Jacint Verdaguer i Víctor Balaguer, així com la seva participació i col·laboració en els Jocs Florals de Catalunya.

Aquestes trobades literàries, la germanor de les llengües i la delicada situació política tant del català i l’occità en el seus territoris van fer que el lliurament del Premi Nobel de Literatura a Frederic Mistral l’any 1904 fos celebrat a Catalunya com a propi.

Frederic Mistral fou un geni poètic, fidel a una llengua en difícil situació que va deixar estudiada, catalogada i va portar a la glòria literària.

L'obra Mireia (1859) n’és la seva obra més important i la raó del nom de la nostra escola, un homenatge al poeta provençal.

L’objectiu de l´Escola Mireia és el perfeccionament i desenvolupament global de l´alumne: intel.lectual, ètic, social, físic, etc...; concebut com un procés integral i tenint en compte les seves capacitats. L´educació dels alumnes és la nostra finalitat i raó de ser. L´Escola Mireia forma a favor de la tolerància, convivència i pluralitat democràtica, ahora que no es fa distincions entre els alumnes per cap raó.

Els objectius generals de l´escola s´agrupen en tres àmbits: acadèmic, formatiu i social. L´àmbit acadèmic contempla la formació intel·lectual de l´alumne i el desenvolupament de les seves capacitats. En l’àmbit formatiu es prepara els alumnes com a persona enfortint la seva personalitat amb una actitud reflexiva i sobre bases socials i culturals de Catalunya. L’àmbit social estimula l´alumne en els valors d´una societat democràtica: solidaritat, respecte als altres, esperit crític i responsabilitat.

Els mètodes pedagògics de l´Escola Mireia es basen en el reconeixement de l´alumne com a protagonista principal del seu aprenentatge. A partir de la comunicació i el treball es fomenta l´actitud curiosa i l´esperit crític com a base de l´adquisició de coneixements. La llengua catalana és la llengua vehicular i d´aprenentatge de l´Escola i  d´ús habitual en tots els àmbits de la vida escolar. Amb l´aprenentatge de la llengüa anglesa des dels cursos d’educació infantil es pretén la progressiva adquisició de competència comunicativa.

Totes les activitats de l´Escola formen part del Projecte Educatiu i participen dels seus objectius.

L’any 1959 la pedagoga Maria Bondia, convençuda que els sistemes d’ensenyament al nostre país en general havien patit un retrocés arran de la guerra civil, intentà dur a terme la tasca de fundar una escola a partir del mètode de l’escola activa,  de la seva formació en les escoles de la República i dels seus estudis a la Sorbona.
Per engegar l’Escola va necessitar molt d’entusiasme, pocs estalvis, la col·laboració d’uns amics i l’aportació econòmica d’un pare entusiasta que volgué quedar en l’anonimat i així serà.

El dia 1 d’octubre de 1959  a les 9 del matí es va obrir l’Escola Mireia. Hi havia 18 nens de 4 cursos repartits en 2 aules. El mes de febrer del 1960 es va presentar per sorpresa una inspectora. La inspectora detecta que no tots els papers estan en regla i fa la vista grossa en moltes questions que en cas d’aplicar la llei de forma estricta podria ben bé representar tancar l’Escola. Aquest fet acabaria sent habitual en els anys següents.

En general les famílies pensaven que el català ja l’aprenien a casa però a l’escola tocava el castellà. Als pares se’ls havia de convèncer que estudiar en català no suposava que el seu fill tingués problemes d’estudis en el  futur. I de la mateixa manera que s’havia de fer ús de la pedagogia per explicar a les famílies que no feia falta que els alumnes portessin uniforme, també s’havia d’explicar que el món no s’ensorrava si els nens tutejaven a la "senyu", o si a la classe d’esquirols hi tenien una tortuga o si el "profe" de vuitè portava els alumnes al cinema.

I per sobre de tot, no portar els alumnes a combregar el primer divendres de mes no provocava que el dimoni se’ns emportés els nens aquell mateix dia. No hem d’oblidar que som als anys 60 i tractar aspectes com la llengua, la religió o política era molt perillós. Malgrat els certificats de bona conducta de l’alcalde de barri, els certificats de bons cristians del rector de la parròquia i els “d’adhesión al movimiento entre d’altres, l’any 1966 l’escola ja molt consolidada, va obrir els locals del carrer Casp i obtenia la llicencia oficial i definitiva per part del Ayuntamiento de Barcelona i del Ministerio de Educación on s’autoritzava  al funcionament de legal com a centre educatiu.

L’any 1973 la Maria Bondia ofereix als pares la gestió de l’escola i a partir d’aleshores és administrada com el que ara seria una cooperativa. L’any 1977 es torna a fer necessari ampliar l’Escola. Uns pares pintaven l’Escola,  altres penjaven armaris o penjarobes  i d’altres clavaven pissarres. Eren anys d’optimisme en el futur inmediat per l’arribada de la democràcia i a la vegada d’incertesa en tots els àmbits de la societat. Els canvis socials van suposar el moments de crisis en la majoria d’escoles privades laiques, algunes van esdevenir cooperatives, algunes van passar a escola pública, algunes van tancar…,  a l’Escola Mireia després de no poques reunions i discussions l’any 80 l’escola es va constituir com a societat anònima i es va professionalitzar en tots els sentits.

En aquests inicis dels anys 80 la Generalitat de Catalunya assumeix les competències en educació i l’expedient de la Escuela Mireia de Madrid és enviat a Barcelona. L’Ans 1984 la Generalitat aprova la classificació definitiva com a centre privat d’EGB  i tot plegat és el pas previ per acollir-se al règim de subvencions i concerts educatius. La professionalització de l’Escola Mireia encaria els rebuts escolars i era del tot necessària l’ajuda pública que adquireix caràcter definitiu l’any 1988. Als anys 90 es comença a parlar de l’enèsima reforma educativa. Aquesta vegada, però, els diaris parlen de canvis importants i l’allargament de l’ensenyament obligatori fins els 16 anys. En el món de l’ensenyament tothom posava en dubte les gràcies dels canvis i, tot sigui dit, a les escoles on s’havia avançar la reforma no n’estaven gaire satisfets però el que no hi havia dubte és que serà necessària altra vegada ampliar l’escola prèvia presentació de mil i un papers a l’Administració.